large_ambit100_0_0.jpg

Inici de sessió d'usuari

AddToAny

Share/Save
Inici

Marxem o ens foten fora

Amic Quirze,

Jo crec que ens volen fotre fora, encara que no ho diuen clar. Però és cert, hem de reconèixer que quan no et volen és millor sortir per la porta grossa, amb dignitat i sense recança, sinó ben al contrari, amb la satisfacció que, ben mirat, ens traiem un pes feixuc de sobre.

La ignomínia constant que estem patint d'uns envejosos i ignorants, ensems “presidents” i “capgrossos”, mai millor dit, d'institucions que reben subvencions estatals i, per tant, espoliant part dels nostres impostos i al damunt encara som la riota. És de calaix que ens foten fora.

Ja ho deia en Peces Barba, “que fóra millor tractar amb els portuguesos que amb els catalans”. Ens critiquen la nostra llengua, però això em fa pensar que aquest senyor no coneix que els de Portugal parlen portuguès. Què poc costa dir barbaritats per bescantar a una nació que ha estat creadora de riquesa i acollidora als anys seixanta de la gent del sud i avui d'un sense fi de cultures. A tots, desagraïts, ens foten fora.
Quan parlen de solidaritat tremolo, doncs penso, encara en volen més? I aquí hem de pagar més de tot. Som una nació que no podem oblidar la quantitat de portes que hem obert al món. Ho demostren les recaptes televisives per ajudar tota mena d'investigacions i de les que també en surten beneficiats. Però si tot i així ens foten fora, millor.

També crec que tots hem pecat greument i, sobretot, els que remenen els diners. Quin negocia amb l'oli, els dits s'unta, però és que aquí els han fet fonedissos com en un joc de màgia o els han invertit en obres públiques irracionals i absurdes. Ego te absolvo, no tornen els diners, res de responsabilitats i no entren a la presó perquè paguen les fiances amb els mateixos diners robats. Diguem-ho clar, mentre els catalans rebem almoines i ens foten fora amb les mans buides, sota el somriure malèfic del ratolí Montoro.

Per tant, Quirze, i com diu el meu amic Eduard, “Me'n vaig”.

Josep Ma. Flotats

Amic Josep Maria,

Em demanes una opinió respecte un tema que no es estrictament del nostre municipi i del qual em costa donar-te el meu parer. Segons entenc el dilema que em presentes, consisteix en si en aquests moments de crisi de tota mena, és el dia de la nostra independència. I el dilema seria, no ens volen? O hem de decidir marxar?

Dins dels meus pocs recursos, per opinar, et diria que no crec que ens vulguin fer fora, tot el contrari, majorment ens necessiten. En contra sembla que una gran part del nostre país estaria disposat a fer el pas cap a una més plena sobirania. Tens raó, quan entres en els greuges, insults maledicències i amenaces, que des d'amplis sectors de l'espanyolisme ens dediquen. Hi afegiria les poques veus d'intel·lectuals i polítics que surtin en la defensa de les nostres legítimes aspiracions. Una vegada reconegut això, penso que només nosaltres, els catalans, tenim la clau. Nosaltres hem de prendre la decisió i superar les pors a les possibles conseqüències d'un procés que voldríem pacífic, però part d'alguns espanyols el viuran traumàticament.

Com s'ha vist en d'altres processos d'independència, no tothom accepta la nova situació amb la calma que es requereix, ni tampoc és un guany personal immediat. Però si una aposta per una regeneració que en poc temps dóna una autoestima que el país necessita. En contra d'algunes opinions, hem d'entendre que és una aspiració, una necessitat d'identificació amb els nostres veïns, la nostra terra, la nostra llengua, que no es pot identificar en contra de res, si a favor del que som. Per entendre'ns, no és un partit de futbol contra l'equip de la capital d'Espanya, encara que en el darrer partit la gent cridés “Espanya, Espanya!!” a cada gol que ens marcaven.

Resumint, penso que tot depèn de nosaltres, de la nostra voluntat. No es pot deixar en mans de segons o tercers. La nostra voluntat, com més majoritària sigui, més garanties tenim d'aconseguir l'autogovern. Pensa amic Flotats, que l'heroi de l'Onze de Setembre, quan es va veure ferit i perdut, es procurar uns paers de defunció per desaparèixer i, al cap de poc temps, ja estava treballant d'advocat. El veritable heroi va ser el poble i això no ha canviat.

Quirze Planet

Comentaris

Envia un nou comentari

Segueix-nos a: